Riquesa, jerarquia i poder
Valors aristocràtics, creences i més enllà
El cavall i la guerra
El cavall i la guerra ibèrica
El cavall a la fortalesa dels Vilars
El cavall al llarg de la història
Cavalls i poder en el món ibèric
Les fonts del coneixement. L'arqueozoologia
Les fonts del coneixement. L'arqueologia experimental
El cavall, economia domèstica i comerç
L’arqueozoologia estudia les restes faunístiques, els ossos, procedents dels jaciments arqueològics i contribueix decisivament al coneixement de la relació existent entre els éssers humans i els animals, de la dieta humana, així com també a la comprensió del medi ambient de l’època.
A la Fortalesa dels Vilars, el que sabem sobre el cavall és el resultat d’un laboriós procés de recerca.
Sobre el terreny, l’excavació ens permet la identificació i recollida de restes de fauna juntament amb la informació del seu estrat, del seu context medioambiental, en definitiva.
Anàlisi de restes arqueològiques de fauna al laboratori de la UdL
En el laboratori, la neteja i, si cal, la consolidació, fan possible la classificació dels ossos. L’especialista fa servir atles i col·leccions de referència.
La seqüència d’ADN ens pot informar sobre el parentiu, la filiació i la procedència dels animals.
En el despatx i la biblioteca, l’estudi en profunditat permet reconèixer l’edat en el moment de la mort dels animals, el seu aspecte físic, identificar senyals de desgast de les dentadures (el mos sobre dents i mandíbula) i patologies o malformacions provocades per determinades activitats o esforços. Així mateix, establir anàlisis estadístiques permet quantificar i avaluar la representativitat de la mostra estudiada.
Laboratori d’arqueozoologia de la UdL
La tafonomia, és a dir, l’estudi de tot allò que va afectar les restes d’un animal des de la seva mort fins el moment en què les recupera, l’arqueòleg (com ara: senyals d’esquarterament, evidències d’haver estat cremat o bullit, mossegades de carnívors, etc.), juntament amb l’anàlisi exhaustiu del context, és a dir, l’associació amb d’altres restes i objectes, el lloc i la circumstància en la que va quedar dipositat (espai de consum, abocador, dipòsit ritual, tomba, etc.), són dos aspectes de l’estudi de les restes de fauna imprescindibles per a poder fer una interpretació amb elevats nivells de fiabilitat.
<
>
Excavació d’un fetus de cavall
Fase Vilars II
Fortalesa, Vilars (Arbeca, Garrigues)
Detall d’un vas
Finals del segle III o inicis del segle II
Sant Miquel de Llíria (València)
Museu de Prehistòria de València
Detall d’un vas ceràmic
d’estil Elx-Arxena
L'Alcúdia (Elx)
Cavalls i poder en el món ibèric
El cavall al llarg de la història
Les fonts del coneixement. L'arqueozoologia
Les fonts del coneixement. L'arqueologia experimental
El cavall, economia domèstica i comerç
Riquesa, jerarquia i poder
Valors aristocràtics, creences i més enllà
El cavall i la guerra
El cavall i la guerra ibèrica
El cavall a la fortalesa dels Vilars
Crèdits
Organitzen
Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Col·laboren
Vicerectorat d’Activitats Culturals (UdL).
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya.
Ajuntament d’Arbeca.
Associació d’Amics dels Vilars.
Comissaris
Emili Junyent, Joan B. López, Ariadna Nieto i Josep Lluís Ribes.
Disseny
Imatges
Carlos Fernández del Castillo; Fundació d’Investigació Arqueològica l’Alcúdia (Elx); Martín Garcia Pérez; Grup d’Investigació Prehistòrica (UdL); Instituto de Arqueología de Mérida (CSIC); Laboratori d’Arqueologia (UdL); Museo de Albacete; Museo de Arte Ibérico El Cigarralejo (Mula, Múrcia); Museo de Linares; Museu d’Arqueologia de Catalunya; Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal; Francesc Riart; Servei d’Investigacions Prehistòriques (Diputació de València); Servei d’Audiovisuals de l’IEI; Servei de Reproducció d’Imatge (UdL); Junta de Andalucia, Consejería de Cultura, Museo de Jaén; Salvador Gómez Luquín; Josep Gallart; UMR 5140 del CNRS; Xavier Jordana; Fernando Quesada; J.J. Eiroa; Diamantys Triantaphyllos.
Revisió de textos
Servei de Publicacions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Agraïments
Juan Blánquez, Helena Bonet, Sebastián Celestino, Blanca Gamo, Francisca Hornos, Armelle Gardeisen, Fernando Quesada, Virginia Page del Pozo, Ana Ronda, Josep Gallart, Equip Can Roqueta, Sílvia Albizuri.
X