En les necròpolis ibèriques sobresurten les anomenades “tombes principesques”.

Són sepultures sumptuoses amb construccions tumulars en ocasions destacades amb elements arquitectònics o escultòrics singulars. Acompanyant l’urna funerària es dipositaven rics aixovars i ofrenes de prestigi, com ara armes, ceràmiques importades i objectes de bronze i materials nobles.

A la necròpolis de El Cigarralejo s’han excavat més de 350 tombes tumulars. En algunes d’elles, el difunt es féu acompanyar per guarniments de cavall i esperons, armes, objectes valuosos d’ornament personal (or i plata, ivori, pasta vítria), jocs de peses i mesures i importants conjunts de vaixella per menjar i beure en el banquet fúnebre

Tomba principesca de El Cigarralejo (Mula, Murcia); aixovar de la tomba número 200.

Arxiu fotogràfic del Museo de Arte Ibérico El Cigarralejo (Mula, Murcia)

Quasi un 40% de les tombes ibèriques del segle IV a.n.e. tenen armes, però només el 6’7% contenen guarniments de cavall (frens i esperons), la qual cosa ens indica que el cavall era un bé tant preuat com escàs

Morrió i fre de cavall procedents de la necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer - Térmens, la Noguera)

Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal

La representació de l’aristòcrata com a cavaller i no com a guerrer, és a dir, a cavall i sense armes, ens transmet un triple missatge: el cavall com a símbol de rang social; el cavall com a animal psicopomp, és a dir, responsable de traslladar el difunt al Més Enllà i, finalment, el fet d’aparèixer inerme ens parla de l’exaltació heroica postmortem del difunt

Los Villares (Hoya Gonzalo, Albacete). Aristòcrata iber sense armes i a cavall. Segle V a.n.e. Museo Arqueológico de Albacete

Els ibers cremaven els seus morts i dipositaven les cendres en urnes en forats fets al terra i sovint protegides per túmuls.

El cavall està present en el món funerari com correspon a la seva importància en tots els àmbits de la condició aristocràtica: jerarquia social, elit guerrera i creences d’ultratomba.

Escultura que coronava un túmul funerari principesc a la necròpolis de Los Villares de Hoya Gonzalo (Albacete)

L’aristòcrata es manifesta aquí atenent exclusivament al seu rang social i se’l representa a cavall i sense armes

Museo de Albacete, Número d’inventari 14661; segle V abans de la nostra era;

Los Villares de Hoya Gonzalo (Albacete)

Estela amb la representació d’un genet amb escut oval i llança; a sota, un home arrossega un animal travessat per una llança. Les nombroses puntes de llança podrien representar els enemics abatuts pel difunt

Estela funerària de Palermo (Caspe, Zaragoza). Museu d’Arqueologia de Catalunya

Poc o res sabem de les divinitats ibèriques, però la imatge correspon a una desconeguda deessa dels cavalls: porta una túnica de màniga curta, cenyida per sota dels pits, com correspon a una auriga

Pot tractar-se d’una divinitat similar a les existents en altres cultures mediterrànies i centreeuropees (Potnia hippon, Epona, Atena, Àrtemis, Cíbele, Demèter...), associades també a la fertilitat, la natura i al món de la mort. Cultes i rituals, ofrenes i sacrificis cercarien la protecció de la cabanya equina

Representació d’una deessa alada amb cavalls d’un vas ceràmic d’estil Elx-Arxena. L’Alcúdia (Elx)

El santuari de El Cigarralejo (Mula, Murcia), actiu entre els segle IV i II a.n.e., va estar consagrat a una divinitat protectora dels cavalls

Els fidels van dipositar en el seu honor més de 200 ofrenes, la gran majoria de les quals són petites escultures d’èquids, cavalls, ases i mules treballades en pedra arenosa (gres). Es representen animals sols o aparellats, potser mare i cria i sovint amb els guarniments

Els exvots aparegueren amagats ritualment dins un pou sagrat en una petita habitació del santuari que feia 30 x 12 metres en planta

Parella de cavalls. Exvot del santuari d’El Cigarralejo (Mula, Murcia)

Estela de gres que mostra en baix relleu un personatge bifront (possible divinitat masculina protectora dels cavalls) assegut en una cadira de tisora i que subjecta per les regnes dos cavalls situats un a cada banda

“Ensinistrador de cavalls”, estela de Villaricos (Almería)

Museu d’Arqueologia de Catalunya