Riquesa, jerarquia i poder
Valors aristocràtics, creences i més enllà
El cavall i la guerra
El cavall i la guerra ibèrica
El cavall a la fortalesa dels Vilars
El cavall al llarg de la història
Cavalls i poder en el món ibèric
Les fonts del coneixement. L'arqueozoologia
Les fonts del coneixement. L'arqueologia experimental
El cavall, economia domèstica i comerç
En les necròpolis ibèriques sobresurten les anomenades “tombes principesques”.
Són sepultures sumptuoses amb construccions tumulars en ocasions destacades amb elements arquitectònics o escultòrics singulars. Acompanyant l’urna funerària es dipositaven rics aixovars i ofrenes de prestigi, com ara armes, ceràmiques importades i objectes de bronze i materials nobles.
A la necròpolis de El Cigarralejo s’han excavat més de 350 tombes tumulars. En algunes d’elles, el difunt es féu acompanyar per guarniments de cavall i esperons, armes, objectes valuosos d’ornament personal (or i plata, ivori, pasta vítria), jocs de peses i mesures i importants conjunts de vaixella per menjar i beure en el banquet fúnebre
Tomba principesca de El Cigarralejo (Mula, Murcia); aixovar de la tomba número 200.
Arxiu fotogràfic del Museo de Arte Ibérico El Cigarralejo (Mula, Murcia)
Quasi un 40% de les tombes ibèriques del segle IV a.n.e. tenen armes, però només el 6’7% contenen guarniments de cavall (frens i esperons), la qual cosa ens indica que el cavall era un bé tant preuat com escàs
Morrió i fre de cavall procedents de la necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer - Térmens, la Noguera)
Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal
La representació de l’aristòcrata com a cavaller i no com a guerrer, és a dir, a cavall i sense armes, ens transmet un triple missatge: el cavall com a símbol de rang social; el cavall com a animal psicopomp, és a dir, responsable de traslladar el difunt al Més Enllà i, finalment, el fet d’aparèixer inerme ens parla de l’exaltació heroica postmortem del difunt
Los Villares (Hoya Gonzalo, Albacete). Aristòcrata iber sense armes i a cavall. Segle V a.n.e. Museo Arqueológico de Albacete
Els ibers cremaven els seus morts i dipositaven les cendres en urnes en forats fets al terra i sovint protegides per túmuls.
El cavall està present en el món funerari com correspon a la seva importància en tots els àmbits de la condició aristocràtica: jerarquia social, elit guerrera i creences d’ultratomba.
Escultura que coronava un túmul funerari principesc a la necròpolis de Los Villares de Hoya Gonzalo (Albacete)
L’aristòcrata es manifesta aquí atenent exclusivament al seu rang social i se’l representa a cavall i sense armes
Museo de Albacete, Número d’inventari 14661; segle V abans de la nostra era;
Los Villares de Hoya Gonzalo (Albacete)
Estela amb la representació d’un genet amb escut oval i llança; a sota, un home arrossega un animal travessat per una llança. Les nombroses puntes de llança podrien representar els enemics abatuts pel difunt
Estela funerària de Palermo (Caspe, Zaragoza). Museu d’Arqueologia de Catalunya
Poc o res sabem de les divinitats ibèriques, però la imatge correspon a una desconeguda deessa dels cavalls: porta una túnica de màniga curta, cenyida per sota dels pits, com correspon a una auriga
Pot tractar-se d’una divinitat similar a les existents en altres cultures mediterrànies i centreeuropees (Potnia hippon, Epona, Atena, Àrtemis, Cíbele, Demèter...), associades també a la fertilitat, la natura i al món de la mort. Cultes i rituals, ofrenes i sacrificis cercarien la protecció de la cabanya equina
Representació d’una deessa alada amb cavalls d’un vas ceràmic d’estil Elx-Arxena. L’Alcúdia (Elx)
El santuari de El Cigarralejo (Mula, Murcia), actiu entre els segle IV i II a.n.e., va estar consagrat a una divinitat protectora dels cavalls
Els fidels van dipositar en el seu honor més de 200 ofrenes, la gran majoria de les quals són petites escultures d’èquids, cavalls, ases i mules treballades en pedra arenosa (gres). Es representen animals sols o aparellats, potser mare i cria i sovint amb els guarniments
Els exvots aparegueren amagats ritualment dins un pou sagrat en una petita habitació del santuari que feia 30 x 12 metres en planta
Parella de cavalls. Exvot del santuari d’El Cigarralejo (Mula, Murcia)
Estela de gres que mostra en baix relleu un personatge bifront (possible divinitat masculina protectora dels cavalls) assegut en una cadira de tisora i que subjecta per les regnes dos cavalls situats un a cada banda
“Ensinistrador de cavalls”, estela de Villaricos (Almería)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Cavalls i poder en el món ibèric
El cavall al llarg de la història
Les fonts del coneixement. L'arqueozoologia
Les fonts del coneixement. L'arqueologia experimental
El cavall, economia domèstica i comerç
Riquesa, jerarquia i poder
Valors aristocràtics, creences i més enllà
El cavall i la guerra
El cavall i la guerra ibèrica
El cavall a la fortalesa dels Vilars
Crèdits
Organitzen
Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Col·laboren
Vicerectorat d’Activitats Culturals (UdL).
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya.
Ajuntament d’Arbeca.
Associació d’Amics dels Vilars.
Comissaris
Emili Junyent, Joan B. López, Ariadna Nieto i Josep Lluís Ribes.
Disseny
Imatges
Carlos Fernández del Castillo; Fundació d’Investigació Arqueològica l’Alcúdia (Elx); Martín Garcia Pérez; Grup d’Investigació Prehistòrica (UdL); Instituto de Arqueología de Mérida (CSIC); Laboratori d’Arqueologia (UdL); Museo de Albacete; Museo de Arte Ibérico El Cigarralejo (Mula, Múrcia); Museo de Linares; Museu d’Arqueologia de Catalunya; Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal; Francesc Riart; Servei d’Investigacions Prehistòriques (Diputació de València); Servei d’Audiovisuals de l’IEI; Servei de Reproducció d’Imatge (UdL); Junta de Andalucia, Consejería de Cultura, Museo de Jaén; Salvador Gómez Luquín; Josep Gallart; UMR 5140 del CNRS; Xavier Jordana; Fernando Quesada; J.J. Eiroa; Diamantys Triantaphyllos.
Revisió de textos
Servei de Publicacions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Agraïments
Juan Blánquez, Helena Bonet, Sebastián Celestino, Blanca Gamo, Francisca Hornos, Armelle Gardeisen, Fernando Quesada, Virginia Page del Pozo, Ana Ronda, Josep Gallart, Equip Can Roqueta, Sílvia Albizuri.
X