Riquesa, jerarquia i poder
Valors aristocràtics, creences i més enllà
El cavall i la guerra
El cavall i la guerra ibèrica
El cavall a la fortalesa dels Vilars
El cavall al llarg de la història
Cavalls i poder en el món ibèric
Les fonts del coneixement. L'arqueozoologia
Les fonts del coneixement. L'arqueologia experimental
El cavall, economia domèstica i comerç
Les escultures de Porcuna, del segle V abans de la nostra era, i les escenes pintades sobre els vasos de Llíria, de finals del segle III, són la millor autorepresentació de les elits aristocràtiques i el seu estil de vida
Lebes 129 de Sant Miquel de Llíria (València)
Museu de Prehistòria de València
La possessió de cavalls és símbol de riquesa i d’estatus social. En l’educació i l’aprenentatge del jove aristòcrata i en les activitats pròpies de la vida adulta, com l’exercici de les armes, les competicions esportives, la cacera, les processons, les desfilades i cerimònies, el món funerari i la relació amb el Més Enllà, el cavall sempre hi és present.
Quan l’aristòcrata es representa a si mateix, sigui en una escultura, gravat, pintura o exvot de bronze, molt sovint ho fa amb un cavall.
El cavall, doncs, formarà part essencial de la iconografia del poder.
Guerrer a cavall, armat amb falcata i casc amb cimera
Bastida de les Alcuses (Moixent, València)
Museu de Prehistòria de València
Potser un iber de Cástulo, inspirant-se en una escena pintada en un vas grec, va gravar amb un burí sobre una placa de pissarra un genet armat amb llança
Gravat sobre pissarra de Cástulo (Linares, Jaén)
Segle V a IV abans de la nostra era
Museo Arqueológico de Linares
Les dones nobles apareixen en la ceràmica de Llíria assegudes en un tron i en escenes de gineceu, però també participant en cerimònies públiques. En aquesta ocasió, la pintura sobre ceràmica representa un home i una dona compartint cavalcadura, és a dir, mostrant significat d’estatus social i condició d’esposos
L’animal marxa darrera d’una sirena, tot formant en el que podria ser la representació d’un ritual de pas del cicle femení, la iconografia de la núvia. Però, també s’ha interpretat en sentit funerari i la sirena acompanyaria els morts amb càntics de consol
Fragment decorat d’un vas de Sant Miquel de Llíria (València)
Museu de Prehistòria de València
Sovint les estàtues de cavalls no porten genet. L’esplèndid exemplar de Casas de Juan Núñez podia haver format part d’un grup escultòric com el de Porcuna (Jaén)
L’estil de les palmetes que decoren la manta daten l’obra en el segle V abans de la nostra era
Cavall de La Losa, Casas de Juan Núñez (Albacete)
Museo de Albacete
Detall d’una palmeta
Cavalls i poder en el món ibèric
El cavall al llarg de la història
Les fonts del coneixement. L'arqueozoologia
Les fonts del coneixement. L'arqueologia experimental
El cavall, economia domèstica i comerç
Riquesa, jerarquia i poder
Valors aristocràtics, creences i més enllà
El cavall i la guerra
El cavall i la guerra ibèrica
El cavall a la fortalesa dels Vilars
Crèdits
Organitzen
Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Col·laboren
Vicerectorat d’Activitats Culturals (UdL).
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya.
Ajuntament d’Arbeca.
Associació d’Amics dels Vilars.
Comissaris
Emili Junyent, Joan B. López, Ariadna Nieto i Josep Lluís Ribes.
Disseny
Imatges
Carlos Fernández del Castillo; Fundació d’Investigació Arqueològica l’Alcúdia (Elx); Martín Garcia Pérez; Grup d’Investigació Prehistòrica (UdL); Instituto de Arqueología de Mérida (CSIC); Laboratori d’Arqueologia (UdL); Museo de Albacete; Museo de Arte Ibérico El Cigarralejo (Mula, Múrcia); Museo de Linares; Museu d’Arqueologia de Catalunya; Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal; Francesc Riart; Servei d’Investigacions Prehistòriques (Diputació de València); Servei d’Audiovisuals de l’IEI; Servei de Reproducció d’Imatge (UdL); Junta de Andalucia, Consejería de Cultura, Museo de Jaén; Salvador Gómez Luquín; Josep Gallart; UMR 5140 del CNRS; Xavier Jordana; Fernando Quesada; J.J. Eiroa; Diamantys Triantaphyllos.
Revisió de textos
Servei de Publicacions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Agraïments
Juan Blánquez, Helena Bonet, Sebastián Celestino, Blanca Gamo, Francisca Hornos, Armelle Gardeisen, Fernando Quesada, Virginia Page del Pozo, Ana Ronda, Josep Gallart, Equip Can Roqueta, Sílvia Albizuri.
X