Els èquids van jugar un paper molt important en l’antiga societat ibèrica, entre els segles sisè i primer abans de l’era. Foren un bé molt preuat, tant en la vida diària i en l’economia domèstica, com en la guerra; però, a més, també gaudien d’uns considerables atributs simbòlics, tant en l’imaginari religiós com en els valors d’una societat fortament jerarquitzada.

El cavall, omnipresent, apareix com a símbol de poder i d’estatus social. Com a emblema que significa a les estirps aristocràtiques.

Les muralles de la Fortalesa dels Vilars, a Arbeca (les Garrigues), envoltades d’una barrera de pedres dretes (chevaux-de-frise) per tal d’obstaculitzar els possibles atacs de la cavalleria, ens donen una bona mesura de l’ús del cavall per a la guerra.

Sabem, d’altra banda, que els habitants dels Vilars criaven cavalls i que practicaven un misteriós culte per assegurar la reproducció i la protecció dels seus ramats.

“Equi et arma sanguine ipsorum cariora”

(S’estimaven més els cavalls i les armes que la pròpia vida)

Justi, Epítom 44, 2, 5,

Grup escultòric

“Guerrero lanceando a un enemigo caído”

Conjunto del Cerrillo Blano de Porcuna (Jaén).

Museo de Jaén.