El cavall ja es coneixia a la Vall del Segre i la Plana occidental catalana des de l’Edat del bronze, a mitjans del II mil·lenni abans de l’era.

La presència de restes òssies d’èquids en els poblats no és rara i semblen indicar que ocasionalment era caçat i consumit. No existeixen encara en aquesta època evidències de domesticació i d’ús com a força de treball o cavalcadura.

El panorama sembla haver canviat radicalment a començaments de la primera Edat del ferro. Efectivament, a partir del segle VIII a.n.e. apareixen restes de cavalls domesticats i evidències de cria i de consum carni.

Podem imaginar que en aquesta època el cavall ja s’usava com animal de tir, càrrega, transport, fins i tot com a muntura. Amb tot, però, no hi ha rastre arqueològic de guarniments ni d’accessoris de govern dels cavalls.

Mapa de jaciments arqueològics amb restes d’arnesos de cavall

S’ha d’esperar a les darreries del segle V, o ja entrada la centúria següent, per a poder parlar d’elits aristocràtiques armades i a cavall.

Almenys tres enterraments de la necròpolis de La Pedrera van acollir les cendres de genets amb les seves armes i acompanyats amb els caps dels seus cavalls sacrificats.

Mos articulat i fragment de morrió de la necròpolis de La Pedrera (Vallfogona de Balaguer - Térmens, la Noguera)

Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal

Mapa de jaciments arqueològics amb restes relacionades amb el cavall

Els ramats de cavalls pasturaven per les rodalies de la fortificació, en un règim de semiestabulació en instal·lacions que no han estat encara localitzades.

Els fetus dels animals morts durant el procés de gestació eren traslladats a l’interior de la Fortalesa i enterrats sota del paviment de les cases.

El misteriós ritual practicat amb els fetus demostra la consideració social, econòmica i religiosa del cavall a la Fortalesa d’Arbeca. Amb tota probabilitat, el ritu formava part d’un culte destinat a protegir els ramats i afavorir la fecunditat de les eugues evitant els avortaments.

El cavall, és a dir, la cria, la possessió i el comerç, l’exhibició com a símbol d’estatus i l’ús militar, es converteix en una de les claus per interpretar la Fortalesa, causa i expressió del seu poder i riquesa.

Entre els segles VIII i IV a.n.e. la Fortalesa dels Vilars fou la residència d’un llinatge poderós i els seus cabdills exhibiren la seva força amb una arquitectura militar insòlita.

A l’època més antiga de la fortificació (fase Vilars 0-1), per davant de la potent muralla torrejada s’hi estenia un “camp frisó” (franja de terreny amb grans lloses clavades al terra verticalment). Segles després, aquesta espectacular defensa era substituïda per un gran fossat inundable i per la fortificació de l’accés per la porta nord (fase Vilars II-III-IV).

Els “chevaux-de-frise”, el “camp frisó”, la barrera de pedres curosament plantades davant de la muralla, impedia un atac sobtat de la cavalleria, dificultava els moviments de l’enemic a peu de muralla i afegia un plus d’escenografia a l’arquitectura del poder.

Però, d’on va sorgir la idea de construir aquesta defensa, tradicionalment considerada pròpia de pobles de genets i cultures de l’interior de la Península Ibèrica i de l’Europa Atlàntica?

La Fortalesa dels Vilars (Arbeca).

Excavació de la fase Vilars II i posteriors, amb restes del camp frisó conservades entre la muralla i l’escarpa del fossat inundable

La Fortalesa dels Vilars (Arbeca)

Restitució informàtica de la fase Vilars 0 i I, amb el camp frisó en primer terme

El camp frisó va ser parcialment destruït per l’excavació del gran fossat de la fase Vilars II. Només s’ha conservat fins l’actualitat en una estreta franja delimitada per la muralla i l’escarpa interna del fossat

Els fetus apareixen en posició fetal. La mort dels individus es produí majoritàriament entre els 4 i els 6 mesos, és a dir, al final de la primera fase de gestació i a l’inici de la segona.

Fetus de cavall enterrats a l’interior de les cases de la Fortalesa dels Vilars; fase Vilars II, fa 2.500 anys.

A la planta de la Fortalesa s’han indicat les ubicacions dels enterraments de fetus de cavall

Planta general de la Fortalesa

En aquest cas, van ser dos els fetus dipositats en la fossa, d’edats compreses entre 6 i 7’5 mesos. L’euga és l’únic mamífer que no pot arribar a tenir bessons. El més petit va romandre mort a l’interior de l’úter fins que fou expulsat al produir-se l’avortament natural de l’altre.

La Fortalesa dels Vilars (Arbeca)

Detall del camp frisó conservat.