Riquesa, jerarquia i poder
Valors aristocràtics, creences i més enllà
El cavall i la guerra
El cavall i la guerra ibèrica
El cavall a la fortalesa dels Vilars
El cavall al llarg de la història
Cavalls i poder en el món ibèric
Les fonts del coneixement. L'arqueozoologia
Les fonts del coneixement. L'arqueologia experimental
El cavall, economia domèstica i comerç
El cavall i l’ase eren explotats com a cavalcadures i bèsties de tir i de càrrega, però també se n’aprofitava la pell i els pèls aspres i llargs de la crin, bescoll i cua.
Però el cavall, a més, adquireix un valor simbòlic essencial: acompanya sempre l’aristòcrata iber en tots els ordres de la vida, viscuts i representats; l’identifica en el camp de batalla, en els santuaris, en les necròpolis i en les relacions amb la divinitat i el Més Enllà. Té, en definitiva, una presència molt important en la vida diària i les activitats quotidianes i freqüentment apareix representat amb finalitats decoratives o afaiçonat amb fang com a joguina.
Ases
Exvots del santuari de El Cigarralejo (Mula, Múrcia)
Dibuix d’un ase fet amb tellerines en un paviment de Lattes
(Hérault, França), 100 anys a.n.e.
Roda de radis de Toya (Jaén)
Segle IV
Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, Museo de Jaén
Durant milers d’anys el cavall havia estat caçat i consumit, però el fet de muntar-lo el convertí en altre tipus d’animal, valorat, estimat i respectat. En situacions normals, la societat ibèrica deixà de menjar-lo.
A partir d’aquest moment les seves restes òssies són molt escadusseres en les excavacions dels assentaments.
El món ibèric, malgrat conèixer d’antic la moneda, es va mantenir fins a la darreria del segle III abans de la nostra era en estat premonetari i en una economia d’intercanvi.
Intenses relacions comercials amb pobles veïns i de la costa els permetien proveir-se de manufactures i articles de tota mena a canvi d’excedents agrícoles i ramaders entre els quals, sens dubte, s’hi comptaven els cavalls.
Marques dels impactes d’una làmina lleugera de sílex durant l’esquarterament d’una mandíbula de cavall
Oppidum de Pec Maó (Sigean, França), de 250 anys a.n.e.
Representació d’una escena funerària amb divinitats i significat psicopomp (que condueix l’ànima cap al regne dels morts). Potser es tracta del carro mític que porta l’iber mort. L’auriga i el cavall alats que apareixen al darrera el duran al Més Enllà. Amb tot, el carro, però, amb les seves altes baranes, s’assembla més als utilitzats per transportar farratges
Fragment d’un càlat pintat (recipient de parets verticals)
Elche de la Sierra (Albacete)
Cavalls i poder en el món ibèric
El cavall al llarg de la història
Les fonts del coneixement. L'arqueozoologia
Les fonts del coneixement. L'arqueologia experimental
El cavall, economia domèstica i comerç
Riquesa, jerarquia i poder
Valors aristocràtics, creences i més enllà
El cavall i la guerra
El cavall i la guerra ibèrica
El cavall a la fortalesa dels Vilars
Crèdits
Organitzen
Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Col·laboren
Vicerectorat d’Activitats Culturals (UdL).
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya.
Ajuntament d’Arbeca.
Associació d’Amics dels Vilars.
Comissaris
Emili Junyent, Joan B. López, Ariadna Nieto i Josep Lluís Ribes.
Disseny
Imatges
Carlos Fernández del Castillo; Fundació d’Investigació Arqueològica l’Alcúdia (Elx); Martín Garcia Pérez; Grup d’Investigació Prehistòrica (UdL); Instituto de Arqueología de Mérida (CSIC); Laboratori d’Arqueologia (UdL); Museo de Albacete; Museo de Arte Ibérico El Cigarralejo (Mula, Múrcia); Museo de Linares; Museu d’Arqueologia de Catalunya; Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal; Francesc Riart; Servei d’Investigacions Prehistòriques (Diputació de València); Servei d’Audiovisuals de l’IEI; Servei de Reproducció d’Imatge (UdL); Junta de Andalucia, Consejería de Cultura, Museo de Jaén; Salvador Gómez Luquín; Josep Gallart; UMR 5140 del CNRS; Xavier Jordana; Fernando Quesada; J.J. Eiroa; Diamantys Triantaphyllos.
Revisió de textos
Servei de Publicacions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Agraïments
Juan Blánquez, Helena Bonet, Sebastián Celestino, Blanca Gamo, Francisca Hornos, Armelle Gardeisen, Fernando Quesada, Virginia Page del Pozo, Ana Ronda, Josep Gallart, Equip Can Roqueta, Sílvia Albizuri.
X