El cavall i l’ase eren explotats com a cavalcadures i bèsties de tir i de càrrega, però també se n’aprofitava la pell i els pèls aspres i llargs de la crin, bescoll i cua.

Però el cavall, a més, adquireix un valor simbòlic essencial: acompanya sempre l’aristòcrata iber en tots els ordres de la vida, viscuts i representats; l’identifica en el camp de batalla, en els santuaris, en les necròpolis i en les relacions amb la divinitat i el Més Enllà. Té, en definitiva, una presència molt important en la vida diària i les activitats quotidianes i freqüentment apareix representat amb finalitats decoratives o afaiçonat amb fang com a joguina.

Ases

Exvots del santuari de El Cigarralejo (Mula, Múrcia)

Dibuix d’un ase fet amb tellerines en un paviment de Lattes

(Hérault, França), 100 anys a.n.e.

Roda de radis de Toya (Jaén)

Segle IV

Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, Museo de Jaén

Durant milers d’anys el cavall havia estat caçat i consumit, però el fet de muntar-lo el convertí en altre tipus d’animal, valorat, estimat i respectat. En situacions normals, la societat ibèrica deixà de menjar-lo.

A partir d’aquest moment les seves restes òssies són molt escadusseres en les excavacions dels assentaments.

El món ibèric, malgrat conèixer d’antic la moneda, es va mantenir fins a la darreria del segle III abans de la nostra era en estat premonetari i en una economia d’intercanvi.

Intenses relacions comercials amb pobles veïns i de la costa els permetien proveir-se de manufactures i articles de tota mena a canvi d’excedents agrícoles i ramaders entre els quals, sens dubte, s’hi comptaven els cavalls.

Marques dels impactes d’una làmina lleugera de sílex durant l’esquarterament d’una mandíbula de cavall

Oppidum de Pec Maó (Sigean, França), de 250 anys a.n.e.

Representació d’una escena funerària amb divinitats i significat psicopomp (que condueix l’ànima cap al regne dels morts). Potser es tracta del carro mític que porta l’iber mort. L’auriga i el cavall alats que apareixen al darrera el duran al Més Enllà. Amb tot, el carro, però, amb les seves altes baranes, s’assembla més als utilitzats per transportar farratges

Fragment d’un càlat pintat (recipient de parets verticals)

Elche de la Sierra (Albacete)