Els primers cavalls domesticats es troben a Ucraïna i zones properes ara fa 5000 anys. Fins avançada l’Edat del bronze continuà essent caçat i la seva carn estimada, però la domesticació va descobrir altres utilitats que han resultat fonamentals: força de treball per al camperol i muntura per al genet.

Amb la domesticació es generà una relació afectiva i de respecte i el cavall es convertí a la llarga en l’expressió simbòlica del poder i la riquesa; de l’estil de vida aristocràtic, en definitiva, associat a les armes, la cacera, els banquets, el consum de vi i el món funerari.

El cavall té un paper privilegiat a La Ilíada, equiparable al dels guerrers. Els cavalls són amoixats a l’estable, on mengen ordi, blat i espelta. Són el millor i més prestigiós premi, el pagament més valorat, el botí més preuat o l’ofrena sacrificada més estimada. El rang dels guerrers es mesura pel nombre i l’excel·lència dels seus cavalls, els quals poden ser immortals, com els déus, o tenir sentiments, plorar i, fins i tot, parlar com els homes. Homer vol reproduir els vells temps micènics i per això els associa al carro i evita presentar-los com muntura.